Banjul, capital de Gàmbia

banjul capital gambia costa occidental africa

Banjul és la capital de Gàmbia.

Gàmbia és el país més menut de l’Àfrica.

 

 

Està a la costa occidental del continent.

Banjul és una ciutat construïda en una illa del riu Gàmbia, just on desemboca el riu a l’Oceà Atlàntic.

 

A la ciutat es troba la Residència Presidencial (State House), el Jutjat Suprem (Supreme Court House) i el Congrés dels Diputats (National Assembly House).

 

NATIONAL ASSEMBLY REPUBLIC OF GAMBIA BANJUL

 

Viuen al voltant de 35.000 habitants a l’illa…

D’aquesta forma, per motius d’espai, la ciutat veïna Serrekunda ha crescut de forma exponencial en els últims 50 anys. En l’actualitat, viuen 400.000 persones segons l’últim cens de 2013.

Per tant, la majoria de la població del país (menys de 2 milions) viuen a les zones urbanes (Banjul i Serrekunda).

Ferry Banjul Viajes Gambia TAMALA TRAVEL

La ciutat de Banjul, capital de Gàmbia, té dues portes d’entrada.

Una entrada és pel pont a la zona sud (Denton Bridge). La segona porta d’acces, al nord, amb el ferri per mar.

El ferri uneix Banjul amb Barra atravesant el riu.

I el riu Gàmbia té una amplària de 22 km en esta zona.

Alguns dies, els/les passatgers/es del ferri poden contemplar els dofins que s’acosten des de l’Oceà a la desembocadura del riu.

El trajecte del ferri dura entre 30 i 60 minuts, depenen de l’antiguitat del transbordador que estiga en actiu en aquell moment.

 

Com a curiositat, us contaré com els historiadors locals juntament amb els griots (jalis a Gàmbia) expliquen la història del país.

 

Expliquen que quan van arribar els primers europeus a l’illa de Banjul, en posar peus a terra, van preguntar el nom del lloc.

Li van preguntar a una persona que estava treballant en la recollida de bambú. L’home gambià li va respondre BANJULO .

Cal dir que Banjulo és una paraula mandinka, una de les llengües majoritàries a Gàmbia i, també, en altres països veïns.

 

L’home feia referència al treball que estava fent: cordes de bambú.

Banjul capital de Gàmbia

Per tant, explica la història que la ciutat de Banjul deu el seu nom a la corda de bambú (Banjulo).

 

Quan van arribar els colonitzadors europeus, van batejar l’illa com Illa de Santa Maria (St. Mary Island). El 1973, durant la Primera República, l’illa torna a adoptar el nom d’Illa de Banjul.

Els portuguesos van ser els primers en arribar, però van ser els britànics els que colonitzaren aquesta terra durant segles.

 

El 1965, Gàmbia va obtenir la seua independència com a país… però això és una altra història.

 

A més, Banjul és una ciutat que enllaça amb altres ciutats africanes de la costa occidental (Dakar, capital de Senegal i Bissau, capital de Guinea Bissau).

 

Com totes les zones urbanes del país, està molt poblada.

La seua població va crèixer sense descans fins a la dècada dels 80, època en què molta gent de la capital va migrar fora de l’illa, a les zones properes.

Encara que és una ciutat relativament menuda, a Banjul es troben gran diversitat d’ètnies locals.

Aquesta diversitat ètnica ha desenvolupat una societat multicultural.

 

La majoria de la població urbana són wòlof. A més, coexisteixen gent d’ètnia mandinka, fula, serer, jola, manjako, mansuankes, aku (antics esclaus, coneguts també com criolls).

 

 

A l’illa de Banjul, es poden visitar diversos monuments.

El Museu Nacional (National Museum) on podem conèixer la història de Gàmbia…

Museo Nacional Banjul Gambia Viajes Sostenibles TAMALA TRAVEL

 

La Mesquita King Fahad construïda l’any 1988.

 

La Catedral Catòlica (Our Lady of the Assumption Cathedral).

 

L’Arco 22 de juliol, situat a l’entrada de la ciutat. Aquest arc té una mida de 35 metres d’alt i fou construït el 1996 per conmemorar el colp d’estat de l’anterior cap de govern.

Arch 22 Banjul Capital de Gàmbia

Un altre atractiu de Banjul Capital de Gàmbia , és el Albert Market.

El mercat més gran de l’illa.

Passetjar per les parades, barrejar-se amb la població local i recórrer els carrerons del mercat és fonamental per sentir l’ambient local.

L’autenticitat del mercat s’aprecia a l’observar gent per tot arreu.

Dones i homes vestits amb roba tradicional, nadons carregats a les espatlles de les seues mares, escolars uniformats…

Olors, colors, sorolls i textures variades.

Banjul Albert Market

Al mercat, existeix una zona orientada als i les viatgeres per a comprar souvenirs.

 

Parades al mercat amb infinitat de precioses teles de diferents colors i dibuixos.

 

Artesanies de fusta tallades per artesans locals (aquest gremi d’artesans són coneguts com “laobes”, en llengua wòlof).

 

Instruments musicals africans como la kora, el djembé i el balafon.

Regatejar al mercat és imprescindible i forma part del ritual, perquè els preus no són fixes.

 

ropa africana Banjul Gambia Tamala Travel

 

 

El mercat de les teles és abundant perquè existeix el costum de comprar les teles i cosir els vestits a mida.

 

 

A Gambia, molts sastres i modistes s’encarreguen de fer vestits a mida copiant de revistes o creant nous dissenys.

 

 

 

 

fruta tropical Banjul mango banana costa de la sonrisa

 

 

El mercat també ofereix la possibilitat de comprar tot tipus de verdures i fruites.

 

 

Pots trobar iuca, tomàquet, carabasses, okra, cacahuet, mandarines, mànecs, plàtans…

 

 

També peix fresc.

 

 

 

 

Existeixen tot tipus d’objectes de segona mà.

El mercat manté la seua activitat tots els dies de la setmana.

Cada dia es repeteix l’efervescent moviment de compra-venda.

 

Com a curiositat, deus saber que el mercat porta el nom del marit de la Reina Victòria d’Anglaterra, el Príncep Albert. Aquest és un dels llegats britànics que segueix vigent al país.

 

 

Mousa Ngom, cantant wòlof, li va dedicar una de les seues cançons a la capital de Gàmbia: Banjul Banjul.

Cantant conegut i respectat a tot el país.

Les seues paraules són de pau i unió entre Senegal i Gàmbia.

Mousa sempre portava dues sabates de diferents colors per representar Gàmbia i Senegal.

Explicant a tothom que els colonitzador són els que van separar una terra i població unides per la mateixa família.

 

Ens despedim amb la seua cançó per gaudir de la seua música… paraules de pau i unió.

Deixa un comentari