Conte Africà (I)

Un conte africà és un troç d’història de l’Àfrica. La tradició oral ha tingut i segueix tenint molta rellevància per transmetre la història generació rere generació a Gàmbia. En aquesta ocasió, us compartim la primera part d’aquest Conte Africà (I).

 

Hem volgut recollir aquest conte en paraules d’ Amadou Hampaté Ba que va recopilar alguns contes en aquest meravellós llibre Cuentos de los sabios de África (Paidós, 2010).

Amadou va ser un historiador, escriptor i etnòleg de Mali. Gran defensor de la tradició oral com a font autèntica de coneixements.

Amadou Hampaté Ba afirmava que:

“A l’Àfrica quan un vell mor, una biblioteca es crema”

 

cuento africano (I)

 

 

Gaudiu d’aquest conte com nosaltres i altres persones abans ho han gaudit i amb ell han après…

 

 

Conte Africà (I) primera part

El rei que volia matar tots els vells

 

                                En una ciutat de la alta sabana, al cor del regne de Tula-Heela, un dia el rei va morir, i M’Bonki, encara jove i inexpert, es va sentir tan encegat pel poder que acabava d’heretar que aviat va aspirar a exercir-lo sense límits, i sobretot sense tenir que fer front a les eternes reprimendes dels vells. Sols volia una cosa: manar lliurement als joves del seu poble i fer-los complir totes les fantasies sense que ningú el molestès.

 

cuento africano (I)

 

Una nit va sommiar que els vells, caminant en fila índia, arribàven un darrere l’altre a llegir-li la cartilla i oposar-se a la seua voluntat. Eixa matei matí va convocar a tots els joves del poble a la plaça major, que estava enfront del seu palau, i els va manar que anessin a matar al seu pare, als seus avis… ¡en fi, que matessin a tots els vells del poble! I els va amenaçar de mort si no complien l’ordre.

                -Vull que el meu país siga com la natura de les primeres pluges de la hinvernada (l’estació de les pluges) –els va dir-, que per tot arreu només hi hagi herba verda i ni una sola herba resseca o grogenca pel temp. A partir d’ara només vull vore cares joves!

 

Afligits, els joves es van retirar i van fer allò que el rei els havia ordenat. Tots menys un.

Aquest, anomenat Taasi, estava molt unit al seu vell pare, i admirava la seua saviesa. Per això, a la nit, el va fer sortir de la seua cabana sense fer soroll. Creuant per les herbes altes per fugir de les mirades dels demés, i el va conduir fins la cova que havia descobert a la falda d’un turó. El va instal·lar allà, li va deixar una bona provisió de menjar i d’aigua, i li prometre que aniria a vore’l cada nit d’amagat.

 

cuento africano (I)

 

Al matí següent, el rei va tornar a reunir els joves.

                -I ara, estan morts tots els vells?-va preguntar.

                –-va respondre els joves.

                –Bé. Ara vos vaig a demanar que feu alguna cosa per mi. Voldria que confeccionéssiu per a la meua muntura real, aquest alatzà daurat que, com sabeu, només beu llet de les vaques blanques del Sahel, una trava trenada únicament amb grans de sorra fina. Porteu-me-la en tres dies. En cas contrari, aquest botxí vos tallarà el cap.-I, satisfet, va tornar al seu palau.

Els joves es van quedar gelats. Per un moment es van quedar fins i tot sense parla. Quan van sortir de la seua sorpresa, es van escoltar exclamacions per tot arreu: “Com! Una trava feta de sorra? Però això és impossible!”, va dir un. “Com anem a teixir-la?-va gemegar altre-. Es teixeixen les fibres, no la sorra!”. “Alerta!-va advertir el més gran-. Quan el rei diu una cosa, la compleix. I si no fem allò que ens demana, ens matarà a tots!”.

 

Per molt que van reflexionar, es van lamentar i van invocar als avantpassats, ningú va trobar una solució miraculosa

 

Al capvespre Taasi, el jove que havia salvat el seu pare, es va reunir amb ell a la cova per portar-li el sopar. Com era costum, va esperar a que el seu pare acabés de menjar per explicar-li les seus preocupacions.

                –Pare-li va dir-, el rei M’Bonki, després d’haver matat tots els vells, es proposa matar tots els joves.

                -Més li val no fer-ho!-va exclamar el vell-. El cap que mata a tots els seus súbdits es converteix en el guardià d’un cementiri… I per què anava a fer-ho?

                –Acaba de demanar-nos a tots els joves del poble que fem una cosa impossible.

                –Ah, sí? I de què es tracta?

                -Ens ha ordenat que confeccionem una trava per al seu cavall, però vol que estiga trenada amb grans de sorra. I si no la hi portem en tres dies, farà que ens tallen el cap. Què serà de nosaltres? Com podem satisfer-lo?

                -És molt senzill-va respondre l’home gran-. Fill meu, acosta la teua orella per a que la meua boca diposite en ella allò que li diràs al rei M’Bonki quan estigues davant d’ell.

Taasi va acostar dòcilment l’orella a la boca del seu pare i va retenir la lliçó que el vell li va dictar.

 

cuento africano (I)

 

… Bakan buka jaka fon, tabi aljana…

 

En el proper post, la segona part d’El rei que volia matar a tots els vells (o ningú pot vore’s la coroneta).

Deixa un comentari