Conte Africà (II)

Aquest conte me l’expicava la meua iaia, a Gàmbia, quan era menut. És un conte popular africà que segueix perdurant a la nostra memòria. En aquesta ocasió, us compartim la segona part d’aquest Conte Africà (II).

 

Aquest conte el podeu trobar al llibre d’ Amadou Hampaté Ba que va recopilar alguns contes en Cuentos de los sabios de África (Paidós, 2010).

 

Un conte africà és un troç d’ història de l’Àfrica. La tradició oral ha tengut i segueix tenint molta rellevància per a transmetre la història generació rere generació.

 

 

Segona Part del

Conte Africà (II)

 

 

El rei que volia matar tots els vells

o ningú pot vore’s la coroneta.

 

cuento africano (II)

 

Seguim amb el conte del rei M’Bonki, que volia matar tots els vells, i com els joves també veien perillar la seua vida…

 

                                 Al matí del tercer dia els joves es trobaven a la plaça del palau, amb els caps ajupits i els ulls rojos de tant pensar dia i nit en allò que els esperava.

 

Va aparèixer el rei.

                -I bé, heu trenat la meua trava?

 

Ningú gosava obrir la boca. Es va fer un silenci absolut.

                -Us dono temps de deu parpadeigs per respondre-va tronar el rei-. En cas contrari, el botxí començarà a fer el seu treball i la seua mà sols es detindrà quan no hi quedi cap!

 

 

Armant-se de valor, Taasi va donar un pas endavant i va dir:

                -Oh, rei, cavaller sense igual que el seu alatzà daurat només beu de la llet de les vaques blanques del Sahel, tots nosaltres, els teus súbdits, som servicials fins a la mort. Per ventura no hem matat els nostres pares a una paraula teua?

                …Si encara no hem teixit la teua trava no és perquè no volem fer-ho, doncs per res del món voldríem disgustar-te. Però en el nostre afany de satisfer-te i de fer un treball perfecte, voldríem que ens ensenyassis la teua vella trava de sorra perquè ens serveixi de model.

Estudiarem la trama i teixirem per a tu una nova trava tan bella que serà admirada per tots.

 

Un sospir d’alleujament va recórrer l’assemblea dels joves…

 

El rei es va quedar callat un moment. Després es va aixecar bruscament, va fer una senyal amb la mà i va dir, remugant:

                -Està bé, podeu i anar-vos-en! I torneu demà pel matí!

 

 

L’endemà, el rei els va dir:

                -Ahir vau ser molt insolents. No només no vau fer el que vos vaig manar, sinó que, amb la vostra petició, m’heu arrancat qualsevol possibilitat d’acusar-vos. Però no cregueu que us heu lliurat! Us ordeno que em construïu un palau flotant entre la terra i el cel. Marxeu, cumpliu la meu ordre i torneu en una setmana. El vostre cap està en joc!

Més abatuts que mai, els joves es van dispersar.

 

cuento africano (II)

 

Com de costum, al capvespre Taasi va anar a reunir-se amb el seu pare en secret.

                –Pare-li va dir-. Aquest matí el rei ens ha demanat que construïm un palau suspès entre la terra i el cel. Aquesta vegada sí que estem perduts!

                -No!-li va assegurar l’home vell. I va dipositar en la seua orella el que havia de respondre-li al rei.

 

L’endemà, Taasi va comunicar als seus companys que havia tingut una nova idea durant la nit i la hi va explicar.

Per evitar que el rei descarregués la seua ira únicament en Taasi, van acordar que el dia en què havíen de presentar-se davant d’ell, el més major parlaria en nom de tots.

 

cuento africano (II)

 

En arribar el matí del setè dia, tots els joves es van reunir a la plaça. El rei va eixir del seu palau flanquejat per dos servidors proveïts amb llargs ventalls per espantar a les mosques i donar-li aire. Convençut de que aquesta vegada els seus joves súbdits no tindrien l’última paraula, es va asseure, amb aire satisfet, a la tarima real.

                -I -va dir-. Heu pensat en allò que us vaig demanar? Esteu preparats?

 

El major dels joves es va acostar.

                –Sí, rei, estem preparats-va respondre-. Hem reunit tots els materials necessaris i estem preparats per començar a treballar inmediatament. Però per estar segurs que el palau flotant es correspongi exactament amb els teus desitjos, que no sigui ni massa gran ni massa menut, ni massa alt ni massa baix, et demanem que tracis per nosaltres entre la terra i el cel el plànol dels seus fonaments.

Furiós, el rei els va acomiadar i va tornar al seu palau.

 

Uns dies més tard, els va anunciar:

                –Per castigar-vos us ordeno que us reuniu demà a la plaça de les execucions públiques, just quan el sol està suspès sobre els caps dels homes, el cim dels arbres i el llom dels animals. Jo aniré acompanyat del botxí. Si us trobo al sol, li diré al botxí que us talli el cap. I si us trobo a l’ombra, faré el mateix. Marxeu! Fins demà!

 

Aquella mateixa nit Taasi, desesperat, li va dir al seu pare la nova exigència del rei.

                -No et preocupis-va respondre el seu pare-. Açò és el que has de fer…

 

cuento africano (II)

 

… mbakam buka baka fon tabi aljana…

 

En el proper post, la tercera i última part d’ El rei que volia matar a tots els vells (o ningú pot vore’s la coroneta).

 

 

Deixa un comentari