Conte Africà (III)

‘A l’Àfrica, quan un vell mor, una biblioteca es crema’. Aquestes paraules d’ Amadou Hampaté Ba són molt conegudes. Aquest africà va recopilar contes i relats africans al llarg de la seua vida. En aquest Conte Africà (III) volem explicar la tercera i última part del conte El rei que volia matar tots els vells (o ningú pot vore’s la coroneta).

 

 

cuento africano (III)

 

Aquest és el nostre homenantge a la rica tradició oral del gran continent africà. Dirigit a grans i menuts, aquest conte està extret de l’obra Cuentos de los Sabios de África (Paidós, 2010).

 

En definitiva, la tradició oral, sempre ha estat una excel·lent font de coneixements.

 

La senzillesa dels contes i relats revela la saviesa que atesoren les històries transmeses durant segles de pares/mares a fills i filles… d’àvies a néts …

 

 

Gaudiu del relat que me contava la meua àvia en la meua Gàmbia natal …

 

Conte Africà (III) Tercera Part

El rei que volia matar tots els vells

 

 

Cuento Africano (III)

 

… I l’endemà  al matí, quan el rei va arribar a la plaça de les execucions, es va sorprendre al trobar-se a tots els joves baix d’unes nanses de pesca, però unes nanses* (xarxes o cistelles de vímet) teixides amb cordes amples amb un trenat que estava tan poc atapeït que deixava passar la llum. De manera que sobre la pell dels joves hi havia al mateix temps sol i ombra…

                -Umm! Us heu posat a l’ombra!-va exclamar el rei.

                –No, rei!-van respondre els joves-. Mira, estem al sol.– I li van mostrar les taques del sol sobre la seua pell.

                -Llavors, esteu al sol?

                – No, rei. Estem a l’ombra!– van dir mentre li ensenyaven les taques d’ombra en la seua pell.

                –Heu tornat a dir l’última paraula-va dir el rei, irritat-. Però la propera vegada no us  lliurareu tan fàcilment. Veniu tots a la plaça del palau demà al matí. Si veniu a cavall, el botxí us matarà. I si veniu a peu, us matarà també.

 

I va tornar a palacio tant ple d’ira que caminava més ràpid del que és desitjable per a un rei respectable.

 

Viajar a Gambia. Cuento Africano

 

Taasi va anar a vore el seu pare. En lloc de mostrar-se aterrit per la nova petició del rei, el vell va somriure:

                –La solució és molt senzilla, fill meu. Això és el que heu de fer.

 

I a l’endemà, quan el rei M’bonki va sortir de palau va vore a la plaça major un espectacle tan sorprendent que no va poder evitar somriure: els joves anaven muntats en uns ases tan menuts que els seus peus tocaven el terra. I, asseguts sobre les seues muntures, avançaven en totes direccions per la plaça, esperorant maldestrament les seues cavalcadures… La situació començava a divertir al rei.

  –Ai! Pel que veig aneu tots muntats!-va exclamar el rei.

   –No, rei! Mira, estem caminant…

   -Llavors, heu vingut a peu?

   -No, rei! Com veus, cavalquem sobre el llom de les nostres muntures.

 

Picat, el rei va buscar una nova trampa.

                -Torneu demà!-els va ordenar-. Si veniu rient, se us tallarà el cap; i si veniu plorant, també. He dit!

 

 

L’endemà, sempre seguint els consells del vell pare de Taasi, els joves es van xopar els ulls amb suc de ceba. Així que quan van entrar a la plaça major, van vessar abundants llàgrimes riet a grans riallades, de tant contents com estaven de tornar a jugarse-la-hi al rei.

 

El rei va sortir del palau. Al vore’ls plorant i rient al mateix temps, no va poder evitar riure’s ell també.

 

Quan el seu cor es va calmar, va comprendre que només un vell amagat en alguna part havia pogut aconsellar així als joves.

 

                -Vinga, tranquil·litzeu-vos!-els va dir-. No us molestaré més. L’única cosa que us demano és que em digueu si algun de vosaltres ha conservat al seu pare, doncs les respostes que m’haveu donat no poden vindre de vosaltres. Només l’experiència d’una llarga vida pot inspirar tal saviesa…

 

 

Tothom va guardar silenci. Taasi, que no es fiava, va callar també.

 

                –Si me dieu la veritat no us faré mal-va afegir el rei-. Jo, M’Bonki, rei del país de Tula-Heela, declaro pels meus avantpassats que si un de vosaltres ha amagat al seu pare en algun lloc, m’ho pot confessar sense por. Li salvaré la vida al vell. És més, li oferiré un lloc d’honor al meu costat, doncs acabo de comprendre que un rei sense consellers majors és com una força cega que colpeja sense mesura i va directa al suïcidi. Viatjar en una nit fosca no deixa de ser perillós,  mes un país de vells savis és com un viatjar en una nit sense lluna. Així doncs, que qui haja salvat al seu pae es dirigueixi a mi sense por.

Taasi, tranquil·lizat, va donar un pas endavant:

                –Oh, rei! Les teues paraules sàvies han apaivagat els nostres cors. Sóc jo qui ha salvat al meu vell pare, i ha estat ell qui m’ha dictat totes les nostres respostes.

                -Fes-lo venir-va dir el rei-. Estaré encantat de conèixer un savi como ell.

 

 

Els joves van anar junts a buscar al vell que estava a la cova i el va portar triomfalment al poble. El rei, reconeixent els seus errors i la seua inexperiència, va prendre al vell sota la seua protecció i el va convertir en el seu conseller durant la resta de la seua vida.

 

I expliquen que a partir d’aquell moment, els reis africans sempre s’envolten d’un ‘consell de vells’

 

 

Cuento AFricano (III)

 

… MBAKAM BUKA BAKA FON TABI ALJANA…

 

… conte contat, conte acabat…

 

 

Deixa un comentari